entrevistes PERIFÈRIES11-12

Podem fer d’una pràctica col·lectiva una experiència comuna?


Volem fer de Perifèries un territori real de transferència, no per als qui “són” (com a pertinença) o per als qui es reconeixen en continguts transcendentals (ideologies), sinó per als qui experimenten en allò que succeeix. És a dir, possibilitar un esdeveniment sense estabilitat ni estructura que no impedisca per això la mobilitat, sinó que més aviat provoque l’afecte i la comunicació. Per aconseguir-ho, aquesta practica col·lectiva vol provocar la nostra capacitat i necessitat de sobirania de qui ho vol ara, no estar/participar en allò que succeeix sinó ser en allò que succeeix.

Per tot això, la nostra intenció és començar per allò que sabem (o no sabem) sense que afecte la nostra relació amb les coses, amb el món, amb els altres. I per a fer-ho cal sentir la necessitat d’afectar-se amb els altres. Així com preguntar-nos quin espai ens queda en la cultura contemporània; si podem continuar treballant per la construcció o el manteniment d’espais comuns; si les sinergies trobades des dels inicis són encertades; si sabem incloure la diferència en els nostres projectes –perquè sense aquesta diferència, “els altres”–, no podem continuar creient en aquest espai.


Necessitem preguntar-nos què és un col·lectiu i si és un espai d’experiència per recórrer. Si com a col·lectiu que comparteix “poder” podem repensar els ordres polítics, socials, econòmics, culturals? O si només hem de pensar en aquest col·lectiu només com a gent que comparteix un mateix espai i que estem condemnats a desentendre’ns?


I arribats a aquests límits per què no parlar de consciència col·lectiva, podem compartir valors?



Centre Cultural La Nau: Conferències d’Antonio Lafuente i  Jordi Claramonte
Open Space: AMASTE , Tabakalera



+Info.